BICICLETES
PER A L' EDUCACIÓ

CONTEXT

Al Senegal, centenars de nens i nenes caminen més de 5 quilòmetres per anar a classe. S'aixequen abans de l'alba, tot just esmorzen i comencen a caminar. En sortir de classe, recorren el camí a la inversa. Arriben a casa cansats i sense energia per estudiar.

I l'endemà, torna a començar.

UNA MICA D'HISTÒRIA

El 2015 vam visitar Senegal per primera vegada.

El nostre objectiu era valorar la idoneïtat de lliurar bicicletes als alumnes per anar a l'institut, com ja havíem estat fent a l'Índia en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer .

Comencem “donant” bicicletes de segona mà que portàvem d'Espanya. Centenars de bicicletes que recollíem de particulars i que intentàvem reparar el millor possible abans d'enviar-les al Senegal. A poc a poc ens vam adonar que aquest no era el camí. Les bicicletes es feien malbé massa ràpid i en lloc d'una ajuda per a la comunitat, es convertien en una càrrega, en trastos obsolets que passaven a engrossir el munt de materials donats amb bona fe des d'Europa i abandonats al cap de poc pel seu mal estat, per la manca de peces de recanvi, etc.

Així que -després de diverses crisis en què vam estar a punt d'abandonar- vam decidir fer el salt i pensar d'allò més bé. Si el problema que volíem resoldre era accedir a l'educació, havíem de posar a disposició dels alumnes la millor de les bicicletes. I el 2020 vam crear la baobike .

Va ser un abans i un després. El projecte va començar a rodar.

Deu anys després ens adonem de com hem après molt. Vam anar amb una visió clàssica de l'ajuda i la cooperació: Donar a l'altre allò que un creu que necessita . També vam anar amb un repte: Descobrir què passa el dia després dels lliuraments de bicicletes .

Pel que fa al primer, hem descobert que per desenvolupar un bon projecte en un territori que no és el propi, el primer necessari és una alta dosi d'humilitat cultural. Així que bona part de la nostra experiència s'ha basat en aprendre de l'"altre", escoltar l'"altre" i construir al costat de l'"altre" fins que hem creat un " nosaltres ". Pel que fa al segon... un dia escriurem un llibre i us ho explicarem.

OBJECTIU DEL PROJECTE

Facilitar l'accés a l'educació dels infants i els joves mitjançant la bicicleta.

FASES DEL PROJECTE

Diagnosi prèvia

Signatura de l'acord

Construcció d'infraestructures

Formació de mecànics

Llistat d'alumnes sol·licitants

Preparació i entrega de les bicis

Revisió i emmagatzematge

Abans d'iniciar un nou projecte, diagnostiquem i avaluem la idoneïtat del centre, la capacitat de gestió, el nombre d'alumnes que necessiten accedir al programa de transport i la ciclabilitat dels camins.

Si el centre educatiu compleix els requisits, signem un acord entre les dues parts (BsF i Lycée) en què s'estableixen els compromisos i les obligacions de cada part.

Un cop signat l'acord, construïm les infraestructures necessàries per al bon funcionament de les bicicletes: 1 taller de reparació, 1 hangar per emmagatzemar bicicletes durant l'època de pluges i un pàrquing per deixar les bicis mentre els alumnes són a classe.

El centre s'encarrega de seleccionar i proposar els candidats per ocupar el càrrec de mecànic al taller del centre. Un cop seleccionats, reben una formació de diverses setmanes amb l'equip de mecànics de BSF.

El centre s'encarrega de comunicar i inscriure els alumnes que volen accedir al programa. Han de viure a més de 2 km del centre i pagar una tarifa de 6.000 F CFA (9 €) per accedir a una bicicleta. Amb les aportacions dels alumnes, el centre paga el salari del mecànic.

Un cop inscrits els alumnes, preparem les bicis necessàries i els responsables del centre les lliuren als beneficiaris. Cada bicicleta porta un codi assignat a un alumne. Aquesta serà la bicicleta al llarg de tot el curs.

En acabar el curs, els alumnes tornen les bicicletes al centre. El mecànic juntament amb l'equip de BSF Senegal les revisa i les deixa llistes per al curs escolar següent.